Loading...

diumenge, 8 de juny de 2008

NO a AIR BERLIN!

AIR BERLIN, a prendre vent!!


Els directius de la companyia aèria alemanya AIR BERLIN, que vola freqüentment a Mallorca i a altres aeroports del país, han publicat un furibund editorial en què denuncien la persecució a què el castellà és sotmès a Catalunya i a les Illes i on anuncien que, de seguir així (?!), la llengua espanyola corre el risc de desaparèixer en aquests territoris. Tot això, arran de la humil petició que se'ls va fer arribar des del govern de Ses Illes on se'ls demanava si us plau si seria possible que empressin també el català en els vols amb destí o arribada a Mallorca. I per si la reacció dels directius d'Air Berlin no havia quedat prou clara, ahir van continuar expressant rotundament la seva oposició a utilitzar el català enlloc. En declaracions a mitjans catalans, el representant de l'aerolínia a Espanya -un senyor amb greus problemes mentals i una severa addicció a substàncies al.lucinògenes, pel que sembla - va tenir fins i tot la barra de declarar que la persecució del castellà a Catalunya és evident, i va afirmar la que la petició del govern balear s'afegeix a moltes altres estratègies -va citar com a exemple la tercera hora de castellà a les escoles del Principat- per acabar d'eliminar l'espanyol de les terres de parla catalana.
Davant de tantes mentides i manipulacions, davant de tants pocavergonyes i incitadors a l'odi, cansat de mirar de rebatre objectivament una i altra vegada les mateixes falsedats interessades, cansat de veure com ens humilien dia rere dia, davant la nostra resposta feble i acomplexada, em temo que, un cop més, callarem i mirarem cap a l'altra banda, i no serem capaços ni de boicotejar els avions d'aquesta companyia de tarats mentals. NO VOLEM AMB AIR BERLIN!

dijous, 5 de juny de 2008

Per Sempre Strawberry Fields: Els POPSTROC, quina sorpresa!

Per Sempre Strawberry Fields: Els POPSTROC, quina sorpresa!

Hey! He trobat una pàgina web sobre aquest grup, els POPSTROC! Aquí teniu l'enllaç: http://popstroc.blogspot.com/

HEY BULLDOG: dedicada a l'infame manipulador radiofònic Jimenez Losantos



Veig la teva imatge a la tele, o sento la teva veu a algun recull de notícies, i em provoques basques. Se'm fa difícil creure que hi pugui haver gent com tu, capaç d'escampar la pitjor de les infàmies amb l'excusa del dret a la llibertat d'expressió. Em pregunto -com cantava fa més de trenta anys John Lennon- HOW CAN YOU SLEEP AT NIGHT??


Però estic segur que tu no en deus pas tenir cap, de problema, per dormir de nit. Per a això, cal tenir consciència, abans de tot...

Amb tot, aquí et dedico -amb permís dels BEATLES i dels senyors dels copyrights- la bonica cançó HEY BULLDOG, que per alguna raó trobo que fa per a tu:
http://es.youtube.com/watch?v=hGrEZH7j1bQ

Plou... i tot s'omple de poesia (a JOAN SALVAT-PAPASSEIT)

Assegut al costat de la finestra, sentint el xim-xim de l'aigua contra el vidre, m'ha vingut l'impuls de rellegir -per enèsima vegada, però cada cop m'emocionen tant com la primera- alguns d'aquells versos que, passi el que passi, sempre et captiven i et permeten no perdre del tot la fe en la raça humana (mmm... potser estic una mica massa trascendent, avui...).

JOAN SALVAT-PAPASSEIT: Res no és mesquí

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern — Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
—Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

................


Preciós. Senzillament, preciós.

dilluns, 26 de maig de 2008

Que continuï plovent!

Després de setmanes i setmanes sense veure caure ni una gota d'aigua del cel, després d'assabentar-nos que aquest any la sequera ens havia dut fins a límits d'emergència, després d'haver comprovat gairebé a diari que la punta del campanar de l'església submergida de Sau s'havia convertit en una mena de Mont Saint Michel casolà, les intenses i continuades pluges d'aquesta darrera quinzena em fan intensament feliç. Hem passat d'una possible catàstrofe ecològica a recuperar l'harmonia amb la mare natura, com qui diu. Dóna goig veure el cel net, els camps verdejant cada vegada més intensament, sentir el plugim picar contra el vidre de la finestra... Potser tornarem a sobreviure, aquest estiu del 2008. I, si us plau, no em digueu que sou vosaltres, els qui escriviu a TV3 queixant-vos als homes/ dones del temps que permeten que plogui els caps de setmana, sense tenir en compte que la pluja us espatlla els plans! És que no estem mai contents...

diumenge, 25 de maig de 2008

El festival de ChikiEurovisión

Ho he d'admetre: he mirat el festival d'Eurovisió per TV1. Podria dir que per morbo o per compromisos familiars ineludibles, però el cert és que me l'he empassat tot. No voldria afegir res sobre tot el que ja s'ha dit respecte a la caspa de la gala o a la qualitat de les cançons. El que m'ha semblat més insofrible eren els comentaris del presentador-futuròleg Uribarri. En aquell to seu cada any més xabacà i fatxenda, l'Uribarri s'ufanava de poder predir els vots de cada país, i quan la realitat no li quadrava, ell se'n sortia amb expressions del tipus: "¿Pero ahora qué hacen estos? ¿Es que se han vuelto locos o qué?" o, referint-se a alguna de les corresponsals que anaven apareixent en pantalla: "¡Venga, rubita, que se te ve muy maja pero parece que no te enteras!Déjate de historia y al grano". A l'alçada del festival, sí senyor!

dijous, 22 de maig de 2008

Si voleu sentir-ne alguns temes, en trobareu al LISTENGO.COM. Aquí en teniu un exemple: http://www.goear.com/listen.php?v=35c185a

dimecres, 21 de maig de 2008

Els POPSTROC, quina sorpresa!

Aquesta tarda, per pura casualitat, mentre feia una recerca al google, m'ha aparegut un nom que m'ha portat molt bons i vells records: POPSTROC. Que en feia, de temps, que no havia tingut notícies d'aquest grup de rock de Mataró! A principis dels noranta, quan jo tot just començava a sortir de l'ou, algunes de les seves cançons van passar a formar part de la banda sonora de la meva vida. Eren temps de Santes, de gresca, de nits caloroses a la platja, d'emocions intenses i descobertes... Com passa el temps! He tornat a sentir la cançó "Ella (Sóc Salvatge)", i l'he trobada tan potent i fresca com fa gairebé vint anys. Tot plegat això ha despertat la meva nostàlgia i he buscat informació sobre els POPSTROC a internet, i la meva sorpresa ha estat trobar-hi força coses: fotos, MP3, articles d'informació... Per sort, es veu que hi ha més gent, que comparteix gustos i enyorances!