Que continuï plovent!

Després de setmanes i setmanes sense veure caure ni una gota d'aigua del cel, després d'assabentar-nos que aquest any la sequera ens havia dut fins a límits d'emergència, després d'haver comprovat gairebé a diari que la punta del campanar de l'església submergida de Sau s'havia convertit en una mena de Mont Saint Michel casolà, les intenses i continuades pluges d'aquesta darrera quinzena em fan intensament feliç. Hem passat d'una possible catàstrofe ecològica a recuperar l'harmonia amb la mare natura, com qui diu. Dóna goig veure el cel net, els camps verdejant cada vegada més intensament, sentir el plugim picar contra el vidre de la finestra... Potser tornarem a sobreviure, aquest estiu del 2008. I, si us plau, no em digueu que sou vosaltres, els qui escriviu a TV3 queixant-vos als homes/ dones del temps que permeten que plogui els caps de setmana, sense tenir en compte que la pluja us espatlla els plans! És que no estem mai contents...

El festival de ChikiEurovisión

Ho he d'admetre: he mirat el festival d'Eurovisió per TV1. Podria dir que per morbo o per compromisos familiars ineludibles, però el cert és que me l'he empassat tot. No voldria afegir res sobre tot el que ja s'ha dit respecte a la caspa de la gala o a la qualitat de les cançons. El que m'ha semblat més insofrible eren els comentaris del presentador-futuròleg Uribarri. En aquell to seu cada any més xabacà i fatxenda, l'Uribarri s'ufanava de poder predir els vots de cada país, i quan la realitat no li quadrava, ell se'n sortia amb expressions del tipus: "¿Pero ahora qué hacen estos? ¿Es que se han vuelto locos o qué?" o, referint-se a alguna de les corresponsals que anaven apareixent en pantalla: "¡Venga, rubita, que se te ve muy maja pero parece que no te enteras!Déjate de historia y al grano". A l'alçada del festival, sí senyor!

Si voleu sentir-ne alguns temes, en trobareu al LISTENGO.COM. Aquí en teniu un exemple: http://www.goear.com/listen.php?v=35c185a

Els POPSTROC, quina sorpresa!

Aquesta tarda, per pura casualitat, mentre feia una recerca al google, m'ha aparegut un nom que m'ha portat molt bons i vells records: POPSTROC. Que en feia, de temps, que no havia tingut notícies d'aquest grup de rock de Mataró! A principis dels noranta, quan jo tot just començava a sortir de l'ou, algunes de les seves cançons van passar a formar part de la banda sonora de la meva vida. Eren temps de Santes, de gresca, de nits caloroses a la platja, d'emocions intenses i descobertes... Com passa el temps! He tornat a sentir la cançó "Ella (Sóc Salvatge)", i l'he trobada tan potent i fresca com fa gairebé vint anys. Tot plegat això ha despertat la meva nostàlgia i he buscat informació sobre els POPSTROC a internet, i la meva sorpresa ha estat trobar-hi força coses: fotos, MP3, articles d'informació... Per sort, es veu que hi ha més gent, que comparteix gustos i enyorances!